Les preposicions

LES PREPOSICIONS

Són aquelles que relacionen elements sintàctics, per exemple, el verb amb un altre element de l'oració.

Es classifiquen en:

• Febles (sense accent tònic): a, amb, de, en, per, per a
• Fortes: cap a, contra, des de, dins, durant, entre....
• Locucions prepositives: a causa de, a favor de, a còpia de...

Les conjuncions

  LES CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d'una oració entre ells. Segons la relació que s'estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.

• CONJUNCIONS COORDINANTS

       - Copulatives: i, ni

       - Adversatives: però, això, no obstant

       - Continuatives: a més, així mateix

       - Disjuntives: o. o bé, o si no

       - Distributives: ara...ara, mig...mig

       - Il·latives: així , doncs

• CONJUNCIONS SUBORDINANTS

       - Casuals: perquè, a causa que

       - Comparatives: tan...com, tant...com

       - Completives: que, si, com

       - Concessives: encara que, malgrat que

       - Condicionals: si, en cas que, fora que

       - Finals: a fi que, perquè

L'adverbi

L'ADVERBI

És una paraula que afegeix informació complementària al verb, a un adjectiu o a un altre adverbi.

Hi ha de diferents tipus: de forma simple (un sol mot), de forma derivada (femení d'un adjectiu + -ment) i de locució adverbial (grup de mots amb funció d'adverbi)

• Segons el significat:

       - De manera: així, a poc a poc...

       - De temps: ara, aviat, d'hora...

       - De lloc: on, aquí, allà...

       - De quantitat: molt, poc...

       - De dubte: potser, tal vegada...

       - D'afirmació: sí, prou, també...

       - De negació: no, tampoc, no pas...

Barroc i la poesia popular

EL BARROC

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic.

• Admiració pels clàssics i l'optimisme
• La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar (termes que prenen els artistes per transformar-los en art)
• La bellesa i l'harmonia són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
• Els recursos més utilitzats són figures de contrast.
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l'ensenyament

OBRA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

- Podia combinar composicions de temàtiques antitètiques amb la mateixa       brillantor. 

- Conreà temàtiques satíriques, burlesques i eròtiques.

BUCOLISME

- La seva poesía pren com exemple la poètica i l'estil de Garcilaso de la Vega, en especial el bucolisme

- Aplicant tècniques barroques.

POESÍA POPULAR

- Molt vius i lligats a les capes més humils de la societat.

- Les composicions més populars són els romanços i els goigs. Romanç d'El comte Arnau.

Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella

FRANCESC VICENT GARCIA I

FRANCESC FONTANELLA

• Francesc Vicent Garcia 
• Sacerdot i poeta Tortosí
• Considerat el millor poeta català de les tres centúries. 
• El seu origen era noble i el coneixien com a Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici de la jerarquia eclesiàstica.

• Francesc Fontanella
• Poeta i dramaturg del bucolisme català
• Nascut a Barcelona. Va néixer en una família noble
• Va fer la incursió a la literatura i va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona.

Funcions sintàctiques i pronoms febles

FUNCIONS SINTÀCTIQUES I PRONOMS FEBLES

• Subjecte: Fa l'acció del verb, per trobar-lo s'utilitza la regla de la concordança.
• Predicat: És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.
• Complement Directe: Recau l'acció expressada pel verb. Se substitueix per els pronoms febles: el, la, els, les, en, ho.
• Complement Indirecte: Destinatari de l'acció del verb. Se substitueix per: li (singular), els (plural).
• Complement de Règim Verbal: Exigit per certs verbs per tenir significat complet, Se substitueix per: en, hi.
• Atribut: Porta els verbs ser, estar o semblar. Se substitueix per: ho, els, les, en, la, els.
• Complement Predicatiu: Complement verbal i nominal, ha de concordar amb el subjecte i el verb. Se substitueix per: en, hi.
• Complements Circumstancials: Expressen les circumstàncies de l'acció del verb. Hi ha de lloc, de temps, de manera...Se substitueixen per hi o en.

La Il·lustració

Tenia unes característiques principals:

-L'esperit crític arrelat en la normalització de l'ús i l'aplicació del mètode matemàtic
-L'ésser humà està destinat a ser feliç
-La reivindicació dels drets naturals de l'ésser humà
 -Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la humanitat

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània

• Crònica històrica➤Autor important: Rafael d'Amat
• Baró de Maldà
• Antifrancès, religiós i conservador
• Retrat de la Barcelona contemporània
• Estil fresc i divertit
• Obra important→Calaix de sastre

• Narració popular ➤Autor important: Lluís Galiana
• Escriptor erudit
• Influït per Quevedo i Diego Torres
• Tradició popular com a inspiració
• Nombrosos recursos retòrics i expressius
• Obra important →Rondalla de Rondalles

Les famílies lingüístiques europees

INDOEUROPEU⇨Llengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa

• GRUP CÈLTIC
• Bretó
• Gal·lès
• Irlandès
• Gaèlic
• Escocès
• Còrnic
• GRUP ESLAU
• Rus
• Ucraïnès
• Bielorús
• Polonès
• Txec
• Eslovè
• Serbi
• Croat
• Macedoni
• Búlgar
• GRUP GREC
• Grec
• GRUP IL·LÍRIC
• Albanès
• GRUP BÀLTIC
• Letó
• Lituà
• GRUP ARMENI
• Armeni
• GRUP ROMÀNIC
• Gallec
• Portuguès
• Castellà
• Català
• Occità
• Francès
• Italià
• Sard
• Romanès
• Retroromànic
• GRUP GERMÀNIC
• Islandès
• Noruec
• Suec
• Danès
• Neerlandès
• Anglès
• Alemany
• GRUP IRÀNIC
• Kurd

La L·L

L·L

• NO TÉ NORMA
• PISTES PER POSAR L·L
• Paraules que comencen amb al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-
• Paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar
• Derivats de mots acabats en -ll

El català oriental i el català occidental

EL CATALÀ ORIENTAL I EL CATALÀ OCCIDENTAL

CATALÀ ORIENTAL

• Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones
• Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear)
• Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear
• Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc
• Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada

CATALÀ OCCIDENTAL

• Distinció de a, e en posició àtona
• Distinció de o, u en posició àtona
• Ús de l'article lo i en valencià, el
• Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-
• Pronoms febles davant de verb amb la forma plena

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva

L'ORACIÓ SIMPLE. L'ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I ORACIÓ PASSIVA

ORACIÓ SIMPLE⇨Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat

SINTAGMA⇨Part de l'oració formada per un grup de paraules que constitueixen una unitat semàntica i sintàctica. S'organitzen al voltant del nucli
↳Tipus:

• Sintagma nominal (SN)
• Sintagma adjectival (SAdj)
• Sintagma preposicional (SPrep)
• Sintagma verbal (SV)
• Sintagma adverbial (SAdv)

Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:

• Oracions de predicat nominal o atributives→El nucli del SV és un verb copulatiu
• Oracions de predicat verbal o predicatives
• Transitives →El verb necessita un CD
• Intransitives →El verb no té CD
• Reflexives →L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte
• Recíproces →Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre
• Impersonals →Oracions sense subjecte gramatical

Segons la intenció de l'emissor les oracions es classifiquen en:

• Enunciatives →Formulen una declaració sobre accions o estats
• Afirmatives 
• Negatives
• Interrogatives →Formulen una pregunta
• Directes →Porten signe d'interrogació
• Indirectes →No porten signe d'interrogació
• Totals →Pregunta que es respon amb si o no
• Parcials →Pregunta que no es respon amb si o no
• Exclamatives →Expressen alegria, sorpresa
• Optatives o desideratives →Expressen un desig
• Dubitatives →Expressen un dubte
• De possibilitat →Expressen un possibilitat
• Imperatives o exhortatives →Expressen una ordre o un prec

Les oracions es poden expressar en veu activa (subjecte que fa l'acció que expressa el verb) o en veu passiva (l'acció la realitza el subjecte pacient)

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

ESCRIVIM

• G →Davant e, i
• J →Davant a,o ,u

• Tg →Davant de e,i
• Tg i dj →Davant de a,o,u

• X →A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u
• Ix →Darrere de a,o,u

• Tx → Principi, enmig o final de paraula
• Ig →A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

NEOCLÀSSIC

EL TEATRE NEOCLÀSSIC

REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

AUTOR IMPORTANT⇨ JOAN RAMIS I RAMIS

• Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
• Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
• Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Neologismes: Són paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia.

Estrangerismes: Es poden confondre facilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: En els neologismes, la llengua que rep el mot no té cap altre que vulgui direl mateix, i per tant, l'ha de manllevar.En canvi , en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.

Els calcs lingüístics: Forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera.

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

Escrivim amb b
- Davant de l i r
- Darrere de m
- Si dins de la mateixa família trobem mots amb p

Escrivim amb v
- Derrere de n
- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació
- Si dins la mateixa família trobem mots amb u

p i b sonen igual que p
t i d sonen igual que t
ci g sonen igual que c


Si la paraula acaba en vocal tònica escrivim p, t ,c
Aquesta norma té diverses excpecions:
-adob, club, tub, David...
- Els mots acabats en -etud i -itud
- Els mots acabats en -leg -gog
- Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.
Aquesta norma té diverses excepcions:
- La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que acaben en -nc
- Els mots que fan els derivats en -g 

Els verbs irregulars

Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació

- Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canviende grafia.

- Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, i -uar +desinències í, ís, ín s'escriue amb dièresi.

Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació

Algns verbs modifiquen la vocal del radical, segons si és tònica o àtona

Els verbs poder i voler canvien la vocal de l'arrel per u en les formes de la persona del present d'inicatiu i tot el present de subjuntiu i de l'imperatiu.

La essa sorda i la essa sonora

La essa sorda i la essa sonora presenten sons diferents.
Per representar el so de la essa sonora s'utilitzen les grafies s i z:
- S'escriu z al principi de paraula
- Sescriu z després de consonant
- S'escriu s entre vocals
- S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons -dins i -trans.

Casos especials de la essa sonora:
- Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora
- Hi ha un seguit de mots que en castella`acaben en s però que en català, en singular, no.

Per representar la essa sorda s'utilitzen les grafies s, ss, s, ç i sc:
- S'escriu s al principii al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de paraula
- S'escriu ss entre vocals
- S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i entre vocals, també davant de e i i
- S'escriu ç entre vocals davants de a, o i u
- S'escriu sc entre vocals

Casos especials de la essa sorda:
- Quan davant d'una paraula començada amb essa s'afageix un prefix, tot i que la essa es pronuncïï sorda, no escrivim mai ss
- Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda

Teatre culte i teatre popular

Teatre culte:

Les manifestacions del teatre profà culte neixen i es representen en un cercle cortesà.

Làutor és conegut i, en la majoria d'ocasions, situa l'acció en contextos aristocràtics.

Destaca per alt contingut satíric. Hi ha poc teatre culte religiós. de mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la daramtúrgia.

Teatre popular:

Tant el teatre religiós com el profà es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició.

Són més conservadrs i més medievalistes. Els actors són perones del poble. Durant molt temps les dones no hi podien participar.

La composició i l'us del guionet

LA COMPOSICÓ I L'US DEL GUIONET

Així es formen els mots compostos: 

- Substantiu format per verb+substantiu

- Substantiu frmat per adjectiu+substantiu/substantiu+adjectiu

- Substantiu format per substantiu+substantiu

- Ajectiu format per substantiu+adjectiu

- Adjectiu format per adjectiu+adjectiu

- Adverbis o preposicions

El guionet s'utilitza en els següents casos:

- Els mots compostos que comencen per un punt cardinal

- Els compostos repetitius

- Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença per r,s,x

- Altres mots

- Els mots que si no en portessin generarien confusió

- D-U-C

La dièresi

LA DIERESI

Hi ha vocals que es pronuncien en dos cops de veu, pertanyen a dues síl·labes diferents. Això s'anomena hiat.

Els verbs acabats en -eir -uir només porten dièresi en el participi.

El seu radical acaba en vocal i aquesta entra en contacte amb la vocal i de la terminació. Sempre que es produeix aquest contacte, es forma un hiat i per marcar-lo podem utilitzar la dièresi o l'accent.

La dièresi també s'utilitza sobre la u dels grups güe/güi i qüe/qüi.

Les paraules acabades amb els sufixos -isme -ista no porten dièresi.

Les parules formades amb prefixos acabats en vocal com anti-, re-, co- auto-, contra- tampoc en porten.

I finalment les formes verbals de l'infinitiu, el gerundi,, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir i -uir tampoc en porten