La essa sorda i la essa sonora

La essa sorda i la essa sonora presenten sons diferents.
Per representar el so de la essa sonora s'utilitzen les grafies s i z:
- S'escriu z al principi de paraula
- Sescriu z després de consonant
- S'escriu s entre vocals
- S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons -dins i -trans.

Casos especials de la essa sonora:
- Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora
- Hi ha un seguit de mots que en castella`acaben en s però que en català, en singular, no.

Per representar la essa sorda s'utilitzen les grafies s, ss, s, ç i sc:
- S'escriu s al principii al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de paraula
- S'escriu ss entre vocals
- S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i entre vocals, també davant de e i i
- S'escriu ç entre vocals davants de a, o i u
- S'escriu sc entre vocals

Casos especials de la essa sorda:
- Quan davant d'una paraula començada amb essa s'afageix un prefix, tot i que la essa es pronuncïï sorda, no escrivim mai ss
- Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda