Neologismes: Són paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia.
Estrangerismes: Es poden confondre facilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: En els neologismes, la llengua que rep el mot no té cap altre que vulgui direl mateix, i per tant, l'ha de manllevar.En canvi , en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.
Els calcs lingüístics: Forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera.
diumenge, 26 de febrer del 2017
Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g
Escrivim amb b
- Davant de l i r
- Darrere de m
- Si dins de la mateixa família trobem mots amb p
Escrivim amb v
- Derrere de n
- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació
- Si dins la mateixa família trobem mots amb u
p i b sonen igual que p
t i d sonen igual que t
ci g sonen igual que c
Si la paraula acaba en vocal tònica escrivim p, t ,c
Aquesta norma té diverses excpecions:
-adob, club, tub, David...
- Els mots acabats en -etud i -itud
- Els mots acabats en -leg -gog
- Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.
Aquesta norma té diverses excepcions:
- La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que acaben en -nc
- Els mots que fan els derivats en -g
- Davant de l i r
- Darrere de m
- Si dins de la mateixa família trobem mots amb p
Escrivim amb v
- Derrere de n
- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació
- Si dins la mateixa família trobem mots amb u
p i b sonen igual que p
t i d sonen igual que t
ci g sonen igual que c
Si la paraula acaba en vocal tònica escrivim p, t ,c
Aquesta norma té diverses excpecions:
-adob, club, tub, David...
- Els mots acabats en -etud i -itud
- Els mots acabats en -leg -gog
- Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.
Aquesta norma té diverses excepcions:
- La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que acaben en -nc
- Els mots que fan els derivats en -g
Els verbs irregulars
Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació
- Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canviende grafia.
- Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, i -uar +desinències í, ís, ín s'escriue amb dièresi.
Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació
Algns verbs modifiquen la vocal del radical, segons si és tònica o àtona
Els verbs poder i voler canvien la vocal de l'arrel per u en les formes de la persona del present d'inicatiu i tot el present de subjuntiu i de l'imperatiu.
- Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canviende grafia.
- Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, i -uar +desinències í, ís, ín s'escriue amb dièresi.
Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació
Algns verbs modifiquen la vocal del radical, segons si és tònica o àtona
Els verbs poder i voler canvien la vocal de l'arrel per u en les formes de la persona del present d'inicatiu i tot el present de subjuntiu i de l'imperatiu.
La essa sorda i la essa sonora
La essa sorda i la essa sonora presenten sons diferents.
Per representar el so de la essa sonora s'utilitzen les grafies s i z:
- S'escriu z al principi de paraula
- Sescriu z després de consonant
- S'escriu s entre vocals
- S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons -dins i -trans.
Casos especials de la essa sonora:
- Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora
- Hi ha un seguit de mots que en castella`acaben en s però que en català, en singular, no.
Per representar la essa sorda s'utilitzen les grafies s, ss, s, ç i sc:
- S'escriu s al principii al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de paraula
- S'escriu ss entre vocals
- S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i entre vocals, també davant de e i i
- S'escriu ç entre vocals davants de a, o i u
- S'escriu sc entre vocals
Casos especials de la essa sorda:
- Quan davant d'una paraula començada amb essa s'afageix un prefix, tot i que la essa es pronuncïï sorda, no escrivim mai ss
- Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda
Per representar el so de la essa sonora s'utilitzen les grafies s i z:
- S'escriu z al principi de paraula
- Sescriu z després de consonant
- S'escriu s entre vocals
- S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons -dins i -trans.
Casos especials de la essa sonora:
- Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora
- Hi ha un seguit de mots que en castella`acaben en s però que en català, en singular, no.
Per representar la essa sorda s'utilitzen les grafies s, ss, s, ç i sc:
- S'escriu s al principii al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de paraula
- S'escriu ss entre vocals
- S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i entre vocals, també davant de e i i
- S'escriu ç entre vocals davants de a, o i u
- S'escriu sc entre vocals
Casos especials de la essa sorda:
- Quan davant d'una paraula començada amb essa s'afageix un prefix, tot i que la essa es pronuncïï sorda, no escrivim mai ss
- Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda
Teatre culte i teatre popular
Teatre culte:
Les manifestacions del teatre profà culte neixen i es representen en un cercle cortesà.
Làutor és conegut i, en la majoria d'ocasions, situa l'acció en contextos aristocràtics.
Destaca per alt contingut satíric. Hi ha poc teatre culte religiós. de mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la daramtúrgia.
Teatre popular:
Tant el teatre religiós com el profà es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició.
Són més conservadrs i més medievalistes. Els actors són perones del poble. Durant molt temps les dones no hi podien participar.
Les manifestacions del teatre profà culte neixen i es representen en un cercle cortesà.
Làutor és conegut i, en la majoria d'ocasions, situa l'acció en contextos aristocràtics.
Destaca per alt contingut satíric. Hi ha poc teatre culte religiós. de mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la daramtúrgia.
Teatre popular:
Tant el teatre religiós com el profà es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició.
Són més conservadrs i més medievalistes. Els actors són perones del poble. Durant molt temps les dones no hi podien participar.
La composició i l'us del guionet
LA COMPOSICÓ I L'US DEL GUIONET
Així es formen els mots compostos:
- Substantiu format per verb+substantiu
- Substantiu frmat per adjectiu+substantiu/substantiu+adjectiu
- Substantiu format per substantiu+substantiu
- Ajectiu format per substantiu+adjectiu
- Adjectiu format per adjectiu+adjectiu
- Adverbis o preposicions
El guionet s'utilitza en els següents casos:
- Els mots compostos que comencen per un punt cardinal
- Els compostos repetitius
- Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença per r,s,x
- Altres mots
- Els mots que si no en portessin generarien confusió
- D-U-C
La dièresi
LA DIERESI
Hi ha vocals que es pronuncien en dos cops de veu, pertanyen a dues síl·labes diferents. Això s'anomena hiat.
Els verbs acabats en -eir -uir només porten dièresi en el participi.
El seu radical acaba en vocal i aquesta entra en contacte amb la vocal i de la terminació. Sempre que es produeix aquest contacte, es forma un hiat i per marcar-lo podem utilitzar la dièresi o l'accent.
La dièresi també s'utilitza sobre la u dels grups güe/güi i qüe/qüi.
Les paraules acabades amb els sufixos -isme -ista no porten dièresi.
Les parules formades amb prefixos acabats en vocal com anti-, re-, co- auto-, contra- tampoc en porten.
I finalment les formes verbals de l'infinitiu, el gerundi,, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir i -uir tampoc en porten
Subscriure's a:
Missatges (Atom)